Quan vols demanar una informació que desconeixes, pots fer servir una frase interrogativa absoluta, és a dir una pregunta que es contesta amb un sí o amb un no. Per exemple, la Núria entra en una botiga on mai no havia entrat i demana si tenen mandarines.

Núria: «Teniu mandarines?»

1: Com sona? Mira i escolta.

Torna a escoltar la frase que acabes de sentir. Escolta la melodia de la frase: el to de veu és greu en l’última síl•laba tònica de l’enunciat (-ri-) i després, en la síl•laba final (-nes), puja.

Ara torna a escoltar la frase tantes vegades com vulguis i fixa’t en la gràfica. Mira (i escolta) com el to de veu és greu en l’última síl•laba tònica de l’enunciat (-ri-) i després, en la síl•laba final (-nes), puja.

2: Escolta i mira més exemples.

Ara imagina que la Núria acaba de conèixer una persona i vol saber si li agrada el futbol. Escolta i mira l’exemple.

Ara imagina que la Núria, que és de Tàrrega, acaba de conèixer una noia alemanya i li pregunta si, per casualitat, sap on és Tàrrega.

3: Practica.

Ara hauràs de produir una frase amb aquesta mateixa entonació interrogativa. Imagina’t que entres en una botiga on mai no havies entrat i demanes “Teniu préssecs?”. Després de dir-ho, escolta com es pronuncia.

Ara hauràs de produir una frase amb aquesta mateixa entonació interrogativa. Imagina’t que entres en una botiga on mai no havies entrat i demanes “Teniu préssecs?”. Després de dir-ho, escolta com es pronuncia.

Ara imagina’t que entres en una perruqueria i vols saber si et poden donar hora per a dissabte al matí. Els preguntes “Puc venir dissabte?”.

4: Igual o diferent?

Escolta aquestes frases i decideix si l’entonació és la mateixa de la frase que has sentit al vídeo inicial.

5: Adequat o no?

Escolta aquestes frases i digues si la seva entonació és adequada al context.

Imagina’t que entres en una botiga on mai no havies entrat i vols saber si tenen préssecs.

Imagina’t que estàs parlant amb una persona que acabes de conèixer i vols saber si li agrada l’art contemporani.