El treball amb la fonètica de qualsevol llengua, i el català no és cap excepció, s’inicia i s’acaba amb l’oïda. La nostra oïda és l’eina bàsica per poder repetir fidelment els sons que estem aprenent.

En les activitats proposades, a més a més de parar atenció a l’oïda i l’escolta, pararem atenció al tacte, al cos, i fins i tot cantarem. Practicarem la fonètica fent servir moltes estratègies que ens facilitaran l’arribada del bon so, del so just.

Però sempre, a la fi, haurem de tornar a l’oïda per validar la tasca feta. Per a la millora de la fonètica, sempre haurem de tornar a l’oïda.

Cal, doncs, que potenciem i sensibilitzem aquest sentit per obtenir-ne el màxim potencial. Serà molt útil, per reeixir en aquest aprenentatge, “col·locar” la nostra oïda en condicions òptimes, de manera que la tasca que fem pugui ser més eficaç. Estem rodejats de sons permanentment; sovint patim també poca o molta contaminació acústica amb sorolls de tota mena. L’oïda s’ha acostumat a crear un mecanisme de defensa per impedir que els sons que molesten arribin massa intensament. L’oïda fa, de manera bastant habitual i inconscient, una progressiva dessensibilització per a no fer-se mal.

Per això, justament, abans d’aprendre alguns aspectes de la fonètica catalana, l’activitat ens pot ajudar a potenciar la sensibilitat de la nostra oïda. És per aquest motiu que us proposem un exercici de sensibilització auditiva i obertura de la capacitat d’escolta.

En aquest exercici l’únic que heu de fer és escoltar amb els ulls tancats els sons que podem descobrir en el “silenci”.

Seguiu les instruccions de la veu que escoltareu. En la locució hi haurà silencis que us permetran fer el que se us ha demanat. La veu anirà apareixent entre silenci i silenci, amb noves instruccions. En els silencis es desenvolupa la part més activa de l’exercici.

Abans de començar cal tenir en compte els següents aspectes:

• S’ha de reduir, tant com sigui possible, el soroll d’ambient.
• Si sou a casa amb gent convé demanar-los que no us interrompin durant l’exercici. També val la pena desconnectar els telèfons.

Si voleu, podeu tenir presents també aquests altres aspectes:

• És millor que no us recolzeu amb l’esquena a la cadira i que mantingueu l’esquena lliure i erecta, però sempre dins de la vostra comoditat, amb el cos tranquil.
• Va bé imaginar que som un arbre i que els ossos que toquen la cadira (els isquis), o bé els peus —si estem drets— són les arrels que van cap avall i que la resta del cos va amunt, sense cap mena d’esforç, només amb la intenció, com buscant la llum del sol.

Si, per algun motiu de salut, o comoditat, necessiteu recolzar-vos a la cadira, no us n’estigueu. També us serà útil l’exercici per acomplir l’objectiu bàsic.

Durant més de vint anys i de manera continuada he practicat aquest exercici amb tot tipus d’alumnes, sense importar l’edat, els coneixements previs, o cap altra característica. Tots els alumnes, en fer-lo, han trobat una millora en l’escolta. Fins i tot han trobat, més enllà de l’oïda, altres efectes positius afegits, tant dins del camp corporal com de l’anímic.

Seguidament podeu consultar una petita mostra d’alguns dels molts efectes positius que han trobat els alumnes fent aquesta pràctica.

No tothom experimenta tots aquests efectes, però, amb la pràctica, se’n poden experimentar molts.

Després de fer l’exercici, alguns alumnes han dit:

• Ara escolto més sons que no pas abans.
• Ara puc discriminar què vull escoltar i puc aïllar-me dels sons que no m’interessen i concentrar-me en els que jo vull escoltar.
• M’adono que puc escoltar amb més precisió.
• Ara detecto, en els sons que escolto, molta més riquesa.
• No m’hagués pogut imaginar mai que podia sentir tants sorolls en aquesta habitació en silenci.
• A mesura que anava passant l’exercici podia escoltar moltes coses que no havia sentit mai abans.
• Quan hem tornat a escoltar els sons de l’habitació, eren més forts.
• Ara estic més concentrat.
• Ara em sento més relaxada i a punt per posar-me a treballar.
• Em noto que l’esquena se m’ha col·locat més dreta, però sense esforç.
• Se m’han relaxat les espatlles i estic més tranquil·la.
• M’ha donat molta pau aquest exercici.
• És com si la meva esquena hagués crescut. Em sento més alt.
• Sembla que m’hagi estirat.

Et convido que ho experimentis tu mateix amb l’enregistrament de veu que trobaràs aquí mateix. Cada dia que provis l’exercici et pot aportar efectes un pèl diferents del dia anterior. Serà, per tant, un viatge ple d’aventures variades cada dia. Sempre, però, et produirà l’efecte desitjat i buscat: una major sensibilització de l’oïda i una millor preparació per als treballs amb la fonètica.